domingo, 18 de enero de 2009

Recapitulació i despedida

“Lo bueno si es breve dos veces bueno”....o no.


Bé, això sembla que ja s’està acabant. És realment certa la dita aquella que diu: “lo bueno si es breve dos veces bueno”, però crec que en el cas de les classes de Noves Tecnologies les coses podien haver-se allargat una mica més i això no hagués alterat la bona marxa del curs; quan les coses que fas i aprens t’agraden, et motiven i sobretot et sents segur i recolzat fent-les, el temps passa volant, i un semestre se’t fa curt. Vull fer més noves tecnologies!!!!! :(


És curiós el que pots arribar a fer quan perds la por a experimentar, a provar en un camp desconegut. Abans em sentia negat, maldestre, com un peix fora de l’aigua o com en Montilla en un concurs d’humor; podríem dir que l’ordinador no era el meu millor amic precisament. Ara, però, em trobo que he guanyat en confiança, a més he aprés a fer coses com una webquest, un voky, un blog i fins i tot he fet una petita iniciació a la unitat didàctica tot introduint recursos audiovisuals. Estic fet un "crack"... bé, potser no tan, però estic molt satisfet. :D


Crec que és legítim deixar clar que tots aquests avenços individuals, no haguessin estat possibles sense una gran dosis de motivació, un bon clima de seguretat, i una bona feina. El mèrit de la feina me l’apunto jo, però la motivació i la seguretat l’haig d’agrair, en primer lloc al saber fer del grup-classe; és realment fàcil motivar-te quan formes part d’un grup que gaudeix d’un alt nivell d’exigència i de treball, un grup en el que pots aprendre i enriquir-te mitjançant una bona educació informal.


I en segon lloc també agrair i felicitar d’una manera especial, el gran treball dut a terme per l’Eli i el Lluís. Per una banda m’agradaria donar-vos les gràcies per tenir en compte les nostres demandes, sé que pot semblar una mica exagerat, però avui en dia és d’agrair quan trobes persones (ja no parlo de professors) que mostren una bona capacitat d’adaptació i flexibilitat a les diferents situacions que poden anar sorgint. També m’agradaria destacar el bon equip que feu, que lluny de ser perfecte (això no existeix) teniu el que és més important, unes grans ganes de fer bé la vostra feina, i això es nota.


Resumint, han estat unes classes molt pràctiques i fructíferes, que m’han permès perdre el respecte a l’ordinador i adonar-me’n que les TIC són les eines de l’educació del futur.

Però per a que aquestes eines puguin ser realment útils per educar, els professors hauran de dotar-les de sentit i contingut; cal fer un bon ús de la metodologia per usar la tecnologia.


Fins aviat!!!!




No hay comentarios: